Reproduïm seguidament un article de Cesc Prat, exmembre de l’AMPA del Conservatori i expresident de la Coral Belles Arts de Sabadell, publicat al Diari de Sabadell del 25 de gener de 2025:
“Push!” i les òperes participatives a Sabadell
Diumenge vinent, Sabadell acollirà l’estrena a la península Ibèrica de l’òpera Push! (Empeny!) –amb producció i organització de la Fundació Òpera a Catalunya (FOC) i l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV)–, en català, que tancarà l’any de la Capitalitat de la Cultura Catalana. Serà el que se’n diu una “òpera participativa”, és a dir, amb la participació tant de professionals com d’amateurs, amb l’objectiu de produir un espectacle de qualitat en què es vegin involucrades persones que d’altra manera no trepitjarien mai un escenari. Com deia el director musical d’aquesta proposta, Manuel Valdivieso, a Catalunya Ràdio, “de projectes així a Sabadell mateix ja se n’havien fet altres vegades, com també a altres llocs, però els més pioners van ser els de Birmingham, que van revolucionar l’orquestra i la comunitat a partir de projectes comunitaris”.
I és que, efectivament, a Sabadell s’han representat els títols següents: Brundibár (2002), L’arca de Noè (2003), Hansel i Gretel (2004), L’escura-xemeneies (2005), Brundibár (2006), La Lluna en un cove (2007), L’arca de Noè (2008), Brundibár (2009) i L’escura-xemeneies (2011). Eren produccions de l’Ajuntament i el Conservatori de Sabadell, amb uns directors musicals i d’escena de nivell, uns quants músics i tres o quatre actors i/o cantants professionals, acompanyats cada any per uns 200 infants i joves d’entre 10 a 15 anys d’edat, els uns tocant amb l’orquestra i els altres en el paper de solistes, de cor escènic i de cor estàtic. Els músics i solistes eren seleccionats del Conservatori i d’alguna escola; la resta –és a dir, els cors– eren grups d’escolars sense cap altra preparació musical. L’impulsor va ser el compositor Benet Casablancas, que va fer sempre d’assessor musical.
La transcendència d’aquestes propostes és d’una gran rellevància, sobretot entre els participants més joves. Tant és així, que l’actriu Elisabet Casanovas, la cantant Laia Prat o el compositor Jan Fité no s’estan mai de dir que van ser en aquestes experiències les que els van fer pensar en la professionalització. Elisabet Casanovas, que amb 11 anys va fer el paper d’Aninka a Brundibár, el 2006 ha dit: “Va ser una experiència fantàstica. Els assajos d’escena i musicals amb els altres solistes, les proves amb el cor, amb l’orquestra…”. També va participar en les dues òperes següents. “De cada obra només fèiem dues funcions, però jo flipava, allò era increïble, hi vaig aprendre moltíssim”, afirma. I hi ha gent que assegura que aquelles representacions també els van despertar passions com a espectadors, que van descobrir el plaer d’anar a veure un espectacle i que gràcies a haver vist allò han continuat consumint cultura. Cal ser molt conscients de la importància que arriben a tenir les produccions ben fetes amb nois i noies com a protagonistes… i de l’empremta que els deixa per a tota la vida.
Aquelles produccions, de les quals es feien quatre funcions, van aplegar directors com Manuel Valdivieso, Josep Vila i Casañas, Lluís Vila, Jordi Mora, Daniel Mestre… El director d’escena era Jordi Fité, encarregat també del disseny d’escenografia i de llum. Com a actors i cantants professionals hi van passar: Ezequiel Casamada, Montserrat Torruella, Xavier Mendoza, Montserrat Bertral, Jordi Casanova, Elisenda Cabero, Enric Arquimbau, Laia Prat, entre altres. La preparació era a càrrec dels professors del Conservatori i la producció, compartida entre les regidories de Cultura i Educació, amb el Conservatori.
En definitiva, una experiència extraordinària, que els que hi van participar i totes les seves famílies recorden perfectament amb entusiasme. Ara, amb Push! (Empeny!), tant els participants com el públic podran gaudir també d’una proposta emotiva i fantàstica. Enhorabona als organitzadors d’aleshores i també als d’ara!
La Coral Belles Arts forma part de l’elenc d’una nova òpera participativa que tindrà lloc a Sabadell. Serà el diumenge 26 de gener, a les 12 i a les 18 h, al Teatre La Faràndula, que acollirà l’estrena a la Península de Push! (Empeny!), del compositor britànic Howard Moody sobre la corprenedora història del belga i supervivent de l’Holocaust Simon Gronowski.
Aquesta proposta, que tancarà l’any que Sabadell és la Capital de la Cultura Catalana, ve de la mà de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i la Fundació Òpera Catalunya (FOC), amb direcció d’escena de Dani Coma i direcció dels cors de Buia Reixach. Els solistes són Toni Marsol (Simon), Laia Frigolé (germana de Simon) i German de la Riva (guardià). Amb Cor Amics de l’Òpera de Sabadell, la Coral Belles Arts de Sabadell, el cor Els Notes i el Jor Jove i el Cor Ohana del Conservatori de Sabadell. La traducció de llibret és del castellarenc Joan Sellent. El director d’aquesta proposta és Manuel Valdivieso. Serà la setena vegada que es porta a l’escenari aquesta obra representada per primer cop el 2016 al Regne Unit.
La versió de la Passió segons Sant Joan, de Johann Sebastian Bach, ja es pot veure al portal 3Cat, aquí. Es tracta del concert enregistrat el passat 3 de març de 2024, al Palau de la Música Catalana. Hi van participar l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb dramatúrgia escrita i dirigida per Sergi Belbel, sota la direcció de Xavier Puig. La Coral Belles Arts hi va participar, juntament amb altres formacions corals.
La formació serà la mateixa: la Coral Belles Arts de Sabadell, la Coral Reginade Manlleu i el Cor Ciutat de Mataró, amb els solistes Laia Prat(soprano) i, en aquesta ocasió, Oriol Mallart(baríton), acompanyats de Nexus Piano Duo (Joan Miquel Hernàndez i Mireia Fornells). I amb la direcció del director titular dels tres cors, el mataroní Jordi Lluch.
La propera sessió d’aquest concert serà a la Gleva, el 15 de desembre de 2024.
El 5 de novembre de 2024 Montserrat Torruella i Alsina hauria fet 65 anys i enguany en fa deu que la mezzosoprano sabadellenca es va morir. Per aquesta raó, la família li va dedicar un concert d’homenatge a l’antic auditori de la Caixa. Hi van participar artistes diversos que havien tingut contacte amb Torruella i no hi van faltar components de la Coral Belles Arts, el cor en què la Montserrat es va formar com a cantant i on tenia –i té encara– molts amics. Lluís Vila i Casañas va dirigir aquest cor, format per a l’ocasió. Cal destacar que el pintor i escultor Ramiro Fernández Saus va il·lustrar el programa de mà.
La segona sessió d’Un rèquiem alemany, de Johannes Brahms, va tenir lloc el dissabte 29 de juny, a l’Església de l’Esperança de Mataró. La tercera i quarta sessió seran a Arenys de Mar (10 de novembre) i a la Gleva (15 de desembre), durant el darrer trimestre de 2024.
Rocafort de Vallbona, el poble on Montserrat Busqué va tenir una segona residència del 1973 fins que es va morir, el 2008, ja té una plaça amb el nom de la pedagoga musical sabadellenca. El 31 de març de 2004 l’alcaldessa va inaugurar la placa que duu el nom de qui va sembrar la llavor d’on va néixer la Coral Belles Arts de Sabadell (CBAS).
L’acte va començar dins l’església perquè amenaçava pluja. Era diumenge de Rams i s’hi van cantar caramelles –tradició que la Montserrat va recuperar l’any 1992 i que des de llavors no s’ha deixat de cantar–, s’hi va ballar la dansa de Sant Cosme i Sant Damià –que s’havia perdut i que ara es balla cada any gràcies a la recuperació que en va fer Busqué el 2001–, hi van tocar un grup de grallers i un de flabiolaires formats per ella mateixa i s’hi va representar una obra de teatre com la que ella preparava cada any. Després, seguint els cinc gegants del poble que ella va ajudar a crear, la comitiva va fer cap a la plaça, on l’alcaldessa va descobrir la placa que homenatja Montserrat Busqué i Barceló.
L’acte, en el qual va assistir molta gent de Rocafort, però també de pobles veïns i una dotzena de sabadellencs, es va acabar amb un piscolabis i amb un emotiu record a la figura de Montserrat Busqué, que el 1993 va publicar el llibre Rocafort de Vallbona. Cançons, jocs i costums, amb pròleg de Lluís Foix i il·lustracions de David Cabestany.
L’exdirector de La Vanguardia i veí de Rocafort Lluís Foix i l’expresident de la CBAS Cesc Prat comentaven a Ràdio Sabadell l’acte d’inauguració de la plaça així.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acordPolítica de privadesa
