Reproduïm seguidament un article de Cesc Prat, exmembre de l’AMPA del Conservatori i expresident de la Coral Belles Arts de Sabadell, publicat al Diari de Sabadell del 25 de gener de 2025:

“Push!” i les òperes participatives a Sabadell

Diumenge vinent, Sabadell acollirà l’estrena a la península Ibèrica de l’òpera Push! (Empeny!) –amb producció i organització de la Fundació Òpera a Catalunya (FOC) i l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV)–, en català, que tancarà l’any de la Capitalitat de la Cultura Catalana. Serà el que se’n diu una “òpera participativa”, és a dir, amb la participació tant de professionals com d’amateurs, amb l’objectiu de produir un espectacle de qualitat en què es vegin involucrades persones que d’altra manera no trepitjarien mai un escenari. Com deia el director musical d’aquesta proposta, Manuel Valdivieso, a Catalunya Ràdio, “de projectes així a Sabadell mateix ja se n’havien fet altres vegades, com també a altres llocs, però els més pioners van ser els de Birmingham, que van revolucionar l’orquestra i la comunitat a partir de projectes comunitaris”. 

I és que, efectivament, a Sabadell s’han representat els títols següents: Brundibár (2002), L’arca de Noè (2003), Hansel i Gretel (2004), L’escura-xemeneies (2005), Brundibár (2006), La Lluna en un cove (2007), L’arca de Noè (2008), Brundibár (2009) i L’escura-xemeneies (2011). Eren produccions de l’Ajuntament i el Conservatori de Sabadell, amb uns directors musicals i d’escena de nivell, uns quants músics i tres o quatre actors i/o cantants professionals, acompanyats cada any per uns 200 infants i joves d’entre 10 a 15 anys d’edat, els uns tocant amb l’orquestra i els altres en el paper de solistes, de cor escènic i de cor estàtic. Els músics i solistes eren seleccionats del Conservatori i d’alguna escola; la resta –és a dir, els cors– eren grups d’escolars sense cap altra preparació musical. L’impulsor va ser el compositor Benet Casablancas, que va fer sempre d’assessor musical.

La transcendència d’aquestes propostes és d’una gran rellevància, sobretot entre els participants més joves. Tant és així, que l’actriu Elisabet Casanovas, la cantant Laia Prat o el compositor Jan Fité no s’estan mai de dir que van ser en aquestes experiències les que els van fer pensar en la professionalització. Elisabet Casanovas, que amb 11 anys va fer el paper d’Aninka a Brundibár, el 2006 ha dit: “Va ser una experiència fantàstica. Els assajos d’escena i musicals amb els altres solistes, les proves amb el cor, amb l’orquestra…”. També va participar en les dues òperes següents. “De cada obra només fèiem dues funcions, però jo flipava, allò era increïble, hi vaig aprendre moltíssim”, afirma. I hi ha gent que assegura que aquelles representacions també els van despertar passions com a espectadors, que van descobrir el plaer d’anar a veure un espectacle i que gràcies a haver vist allò han continuat consumint cultura. Cal ser molt conscients de la importància que arriben a tenir les produccions ben fetes amb nois i noies com a protagonistes… i de l’empremta que els deixa per a tota la vida.

Aquelles produccions, de les quals es feien quatre funcions, van aplegar directors com Manuel Valdivieso, Josep Vila i Casañas, Lluís Vila, Jordi Mora, Daniel Mestre… El director d’escena era Jordi Fité, encarregat també del disseny d’escenografia i de llum. Com a actors i cantants professionals hi van passar: Ezequiel Casamada, Montserrat Torruella, Xavier Mendoza, Montserrat Bertral, Jordi Casanova, Elisenda Cabero, Enric Arquimbau, Laia Prat, entre altres. La preparació era a càrrec dels professors del Conservatori i la producció, compartida entre les regidories de Cultura i Educació, amb el Conservatori.

En definitiva, una experiència extraordinària, que els que hi van participar i totes les seves famílies recorden perfectament amb entusiasme. Ara, amb Push! (Empeny!), tant els participants com el públic podran gaudir també d’una proposta emotiva i fantàstica. Enhorabona als organitzadors d’aleshores i també als d’ara!