A/e: coral@coralbellesarts.cat
La Passió segons Sant Mateu que es va poder sentir a Sant Andreu de Llavaneres s’organitza també al Camp de Tarragona, en el mateix format i amb els mateixos intèrprets i director. El dissabte 28 de març, a les 19 h, a la Catedral de Tarragona; el diumenge 29, a les 19 h, al Teatre Prados de Sitges, i el dilluns 30, a les 20 h, a la Parròquia de Sant Pere Platja de Calafell.
El dissabte 21 de març, a 2/4 de 9 del vespre, l’Església de Sant Andreu de Llavaneres acollirà la interpretació de la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach. Hi participaran la Camerart Orquestra del Maresme, la Coral Belles Arts de Sabadell, el Cor Ciutat de Mataró, el cor infantil del Conservatori de Badalona, els solistes Roberto Redondo-Sainz, Pablo Acosta Martínez, Laia Prat Gibert, Maria Guirado Liñan i Tomàs Maxé, dirigits per Jordi Montoliu.
Push! (Empeny!), l’òpera participativa que es va estrenar a la península Ibèrica l’any passat ha tornat de nou al Teatre la Faràndula de Sabadell, l’1 de febrer de 2026.
Les veus dels cantaires de la Coral Belles Arts de Sabadell prenen part en la banda sonora de la docuficció Arcadi, del sabadellenc David Serrano Blanquer. La música, composta per Marc Little, acompanya el film i en diversos moments inclou fragments corals que ajuden a omplir la peça cinematogràfica.
Arcadi es va estrenar al Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) que té lloc a Roda de Barà l’any 2025 i s’ha pogut veure també al XX Festival Internacional de Cinema de Reus. A més, ha obert el primer trimestre de les sessions de Cineclub Sabadell l’any 2026.
Aquest pel·lícula inclou moltes escenes filmades per Arcadi Gili i Garcia (Sabadell, 1915-1991), un industrial tèxtil que es va dedicar també a la fotografia i al cinema, disciplina en què va destacar tant per la qualitat tècnica i artística.
Reproduïm seguidament un article de Cesc Prat, exmembre de l’AMPA del Conservatori i expresident de la Coral Belles Arts de Sabadell, publicat al Diari de Sabadell del 25 de gener de 2025:
“Push!” i les òperes participatives a Sabadell
Diumenge vinent, Sabadell acollirà l’estrena a la península Ibèrica de l’òpera Push! (Empeny!) –amb producció i organització de la Fundació Òpera a Catalunya (FOC) i l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV)–, en català, que tancarà l’any de la Capitalitat de la Cultura Catalana. Serà el que se’n diu una “òpera participativa”, és a dir, amb la participació tant de professionals com d’amateurs, amb l’objectiu de produir un espectacle de qualitat en què es vegin involucrades persones que d’altra manera no trepitjarien mai un escenari. Com deia el director musical d’aquesta proposta, Manuel Valdivieso, a Catalunya Ràdio, “de projectes així a Sabadell mateix ja se n’havien fet altres vegades, com també a altres llocs, però els més pioners van ser els de Birmingham, que van revolucionar l’orquestra i la comunitat a partir de projectes comunitaris”.
I és que, efectivament, a Sabadell s’han representat els títols següents: Brundibár (2002), L’arca de Noè (2003), Hansel i Gretel (2004), L’escura-xemeneies (2005), Brundibár (2006), La Lluna en un cove (2007), L’arca de Noè (2008), Brundibár (2009) i L’escura-xemeneies (2011). Eren produccions de l’Ajuntament i el Conservatori de Sabadell, amb uns directors musicals i d’escena de nivell, uns quants músics i tres o quatre actors i/o cantants professionals, acompanyats cada any per uns 200 infants i joves d’entre 10 a 15 anys d’edat, els uns tocant amb l’orquestra i els altres en el paper de solistes, de cor escènic i de cor estàtic. Els músics i solistes eren seleccionats del Conservatori i d’alguna escola; la resta –és a dir, els cors– eren grups d’escolars sense cap altra preparació musical. L’impulsor va ser el compositor Benet Casablancas, que va fer sempre d’assessor musical.
La transcendència d’aquestes propostes és d’una gran rellevància, sobretot entre els participants més joves. Tant és així, que l’actriu Elisabet Casanovas, la cantant Laia Prat o el compositor Jan Fité no s’estan mai de dir que van ser en aquestes experiències les que els van fer pensar en la professionalització. Elisabet Casanovas, que amb 11 anys va fer el paper d’Aninka a Brundibár, el 2006 ha dit: “Va ser una experiència fantàstica. Els assajos d’escena i musicals amb els altres solistes, les proves amb el cor, amb l’orquestra…”. També va participar en les dues òperes següents. “De cada obra només fèiem dues funcions, però jo flipava, allò era increïble, hi vaig aprendre moltíssim”, afirma. I hi ha gent que assegura que aquelles representacions també els van despertar passions com a espectadors, que van descobrir el plaer d’anar a veure un espectacle i que gràcies a haver vist allò han continuat consumint cultura. Cal ser molt conscients de la importància que arriben a tenir les produccions ben fetes amb nois i noies com a protagonistes… i de l’empremta que els deixa per a tota la vida.
Aquelles produccions, de les quals es feien quatre funcions, van aplegar directors com Manuel Valdivieso, Josep Vila i Casañas, Lluís Vila, Jordi Mora, Daniel Mestre… El director d’escena era Jordi Fité, encarregat també del disseny d’escenografia i de llum. Com a actors i cantants professionals hi van passar: Ezequiel Casamada, Montserrat Torruella, Xavier Mendoza, Montserrat Bertral, Jordi Casanova, Elisenda Cabero, Enric Arquimbau, Laia Prat, entre altres. La preparació era a càrrec dels professors del Conservatori i la producció, compartida entre les regidories de Cultura i Educació, amb el Conservatori.
En definitiva, una experiència extraordinària, que els que hi van participar i totes les seves famílies recorden perfectament amb entusiasme. Ara, amb Push! (Empeny!), tant els participants com el públic podran gaudir també d’una proposta emotiva i fantàstica. Enhorabona als organitzadors d’aleshores i també als d’ara!
